jueves, 12 de noviembre de 2009

...









Fará unes vesprades

des del meu silló

vaig veure una notícia

a la televisió




Tractava d'un tema singular

una parella de vells especial

ella, malalta d' Alzeheimer

ell, sempre al seu costat


Demostrant-li amor, amor vertader

cuidant-la del matí a la nit, sens deteniment

cuidant aquells ulls verdosos: el seu amor adolescent.




El temps passa per a tots

i ell un dia va jurar

que estaria amb ella

en la salut i en la enfermetat




I alli el veus

un heroi de la societat

Més valent que molts per no rendir-se

No li importa l'anonimat




Un valuós exemple

de solidaritat.

De que la vida es dura

pero també és un regal.




Per això, malgrat els seus oblits

ell mai no la deixará

i sap que davall de la seua mirada sorpresa

guarda els seus llavis sabor de fresa




Aquells que la acaronaven suaument

deixant una càlida dolçor

per recordar-li, fugaçment

qui li va furtar el cor

sábado, 31 de octubre de 2009

Mirror

Sentada sobre la taza del váter se piensa mejor

¿Dónde si no
se encuentra
tal soledad?

Un lugar íntimo donde los haya
el espejo y tú

tú y el espejo

Dos caras, que son la misma

Muchas veces me pregunto qué ocurriria si nos pudiésemos ver la cara

no hablo de a través de un espejo
si no vernos a nosotros, como vemos a la gente por la calle.

¿Te reconocerías?

miércoles, 28 de octubre de 2009

Extraído de los Versos del Capitán, de Pablo Neruda

EL VIENTO EN LA ISLA

El viento es un caballo:
óyelo cómo corre
por el mar, por el cielo.

Quiere llevarme: escucha
cómo recorre el mundo
para llevarme lejos.

Escóndeme en tus brazos
por esta noche sola,
mientras la lluvia rompe
contra el mar y la tierra
su boca innumerable.

Escucha cómo el viento
me llama galopando
para llevarme lejos.

Con tu frente en mi frente,
con tu boca en mi boca,
atados nuestros cuerpos
al amor que nos quema,
deja que el viento pase
sin que pueda llevarme.

Deja que el viento corra
coronado de espuma,
que me llame y me busque
galopando en la sombra,
mientras yo, sumergido
bajo tus grandes ojos,
por esta noche sola
descansaré, amormío.

jueves, 22 de octubre de 2009

Si la vida fóra un joc

Si la vida fóra un joc, la estratègia d'aquest seria arribar al final, en un tauler de la Oca. Per què de la oca? Doncs per què, en aquest joc, com en la vida, has d'esquivar les caselles roïnes i avançar. De vegades avancem molt ràpidament. Es podria dir que és un pont, o una oca " de oca a oca i tiro porque me toca".
D'altres la casella és mala i et toca retrocedir, són els errors, que et fan anar cap enrere. O perdre el torn, per actuar i observar com són les coses...


I, encara el exemple és millor si considerem que és un joc d'hasar. No saps el que et depararán els daus en la pròxima tirada, per això hi ha que viure el moment, o almenys, intentar-ho.
Jo, personalment, afegiria caselles de preguntes, com en el trivial: les decisions, que prenem cada dia i determinen la nostra vida. Perquè com som, i la gent que ens envolta ve determinat en part per les nostres eleccions.
En alguns avançarien les fitxes per parelles, estaríem parlant de l'amor. La duració del trajecte dependria dels obstacles que es presentaren, si fòren molts o molt grans, es separarien i cadascuna seguiria el seu camí.


Les fitxes, com les persones, són distintes i no hi ha una del mateix color que l'altra. Però totes tenen una cosa en comú: comencen la partida desde l'oca xicoteta, és a dir, des de que són menuts fins a crèixer i convertir-se en la gran oca del final del joc. Això ocorreix mentre que no es caiga a la casella de la mort, en la que , per a eixa fitxa la partida s'acaba, prematurament, perquè encara queden caselles avans del final.

lunes, 14 de septiembre de 2009

halo

Estoy enamorada de ti
por diversas razones
entre ellas
que sacas lo mejor de mi

porque contigo olvido mis penas
y brotas risas de mi alma

porque me importa nada
que no tengas el cuerpo de George Clooney
ni una sonrisa Profident

porque lo verdadero, lo que de verdad importa
lo siento cuando te abrazo, cuando me animas
cuando siento que confias
y yo también

porque sé que piensas en mi, y yo en ti
y nunca me habia pasado algo asi
que me correspondas, me hace muy feliz............

A ciegas

El chico de la calle de atrás

no ha sonreido nunca

Donde otros juegan

él ahora solo busca



Aquellas mariposas suaves

que adornaban sus noches

volaron más lejos que la ceguera

en sus ojos marrones



Unas manos a tientas

sintieron su latir un dia

con esa extraña virtud

del que oye pero no mira



Él, libre de miedo

se dejó conocer

dos corazones ciegos

que se dejaban ver



en cada rincón de la ciudad

sin esconderse, ni dudar

¿para qué convencer a unos ojos que no saben mirar?



miércoles, 2 de septiembre de 2009

Punto de fuga

Me encanta mirar contigo el cielo
las estrellas divagantes
que son las miradas atentas
de otros, que como tu y yo
se sienten pequeñitos en este mundo tan inmenso

Tu mirada es la estrella y tu sonrisa es la luz,
asi que cuando te sientas triste, piensa en que la
última esperanza para otros como tú
es que sigas brillando con luz propia
siempre