Rabia...
Lágrimas de rabia. Gran verdad esta:
MANIFEST PER LA PAU. PER PENSAR.
Primer s'emportaren als negres,
però a mi no em va importar
perquè jo no ho era.
De seguida s'emportaren als jueus,
però a mi no m'importà
perquè jo no ho era.
Desprès van detindre als rectors,
però com que jo no sóc religiós,
tampoc em va importar.
Més tard apressaren a uns comunistes,
però com que jo no sóc comunista,
tampoc m'importà.
Ara se m'emporten a mi,
però ja és tard.
De vegades la solució seria deixar clar que no deixarem que ens xafen, no importa si a mi no em xafen, però si veig que algú s'intenta imposar i abusa del seu poder, actuem junts perquè de no fer-ho, guanya el més fort, el que s'aprofita de la por dels altres. I això es horriblement comparable als inicis de les causes de les guerres
