Converses amb Plató

Ahir vaig parlar amb Plató
vaig viatjar mes de 2000 anys enrere
vaig veure els temples d'Atenes
i la veu del filósof que em parlava des del cor

Que meravellosa la vida!
que m'ha permés conversar
amb ell, malgrat que és mort
o potser no ho és tant?

...

Cada vegada que el lliges
o li dediques un pensament
a aquell filósof o escriptor...
A l'Epicteto l'esclau
content dins la seua pell
no fas més que conversar
amb el que queda i sempre quedará d'ell.

Versos conversos en clave asonante

Son una charca tus altas esquinas

donde me baño junto a mis dudas,

las razones de mis noches, de mis locuras

acorralada entre ideas furtivas

En mi arquitrabe esa columna que viene a soportarme

y a arrancar la raiz de mi risa

de lo mas profundo de la tierra

dejandome nueva, feliz (quizá sumisa)

Se cruzan cables, la chispa sale

Vengo de avisar al sol de que has llegado

goteando alegria entre mi pereza
Se abre un ojo entelado, y otro todavia soñando...

Preciós poema de Kavafis

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d’aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops,l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:són coses que en el teu camí no trobaràs,no, mai, si el pensament se’t manté alt, si unaemoció escollidaet toca l’esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,el feroç Posidó, mai no serà que els topissi no els portes amb tu dins la teva ànima,si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d’estiu que, amb quina delectança, amb quina joia!entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;que et puguis aturar en mercats fenici i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena:tanta abundor com puguis de perfums delicats;que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.Has d’arribar-hi, és el teu destí.Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.Res més no té que et pugui ja donar.I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.