...

Fará unes vesprades

des del meu silló

vaig veure una notícia

a la televisió

Tractava d'un tema singular

una parella de vells especial

ella, malalta d' Alzeheimer

ell, sempre al seu costat

Demostrant-li amor, amor vertader

cuidant-la del matí a la nit, sens deteniment

cuidant aquells ulls verdosos: el seu amor adolescent.

El temps passa per a tots

i ell un dia va jurar

que estaria amb ella

en la salut i en la enfermetat

I alli el veus

un heroi de la societat

Més valent que molts per no rendir-se

No li importa l'anonimat

Un valuós exemple

de solidaritat.

De que la vida es dura

pero també és un regal.

Per això, malgrat els seus oblits

ell mai no la deixará

i sap que davall de la seua mirada sorpresa

guarda els seus llavis sabor de fresa

Aquells que la acaronaven suaument

deixant una càlida dolçor

per recordar-li, fugaçment

qui li va furtar el cor