Mirror

Sentada sobre la taza del váter se piensa mejor

¿Dónde si no
se encuentra
tal soledad?

Un lugar íntimo donde los haya
el espejo y tú

tú y el espejo

Dos caras, que son la misma

Muchas veces me pregunto qué ocurriria si nos pudiésemos ver la cara

no hablo de a través de un espejo
si no vernos a nosotros, como vemos a la gente por la calle.

¿Te reconocerías?

Extraído de los Versos del Capitán, de Pablo Neruda

EL VIENTO EN LA ISLA

El viento es un caballo:
óyelo cómo corre
por el mar, por el cielo.

Quiere llevarme: escucha
cómo recorre el mundo
para llevarme lejos.

Escóndeme en tus brazos
por esta noche sola,
mientras la lluvia rompe
contra el mar y la tierra
su boca innumerable.

Escucha cómo el viento
me llama galopando
para llevarme lejos.

Con tu frente en mi frente,
con tu boca en mi boca,
atados nuestros cuerpos
al amor que nos quema,
deja que el viento pase
sin que pueda llevarme.

Deja que el viento corra
coronado de espuma,
que me llame y me busque
galopando en la sombra,
mientras yo, sumergido
bajo tus grandes ojos,
por esta noche sola
descansaré, amormío.

Si la vida fóra un joc

Si la vida fóra un joc, la estratègia d'aquest seria arribar al final, en un tauler de la Oca. Per què de la oca? Doncs per què, en aquest joc, com en la vida, has d'esquivar les caselles roïnes i avançar. De vegades avancem molt ràpidament. Es podria dir que és un pont, o una oca " de oca a oca i tiro porque me toca".
D'altres la casella és mala i et toca retrocedir, són els errors, que et fan anar cap enrere. O perdre el torn, per actuar i observar com són les coses...


I, encara el exemple és millor si considerem que és un joc d'hasar. No saps el que et depararán els daus en la pròxima tirada, per això hi ha que viure el moment, o almenys, intentar-ho.
Jo, personalment, afegiria caselles de preguntes, com en el trivial: les decisions, que prenem cada dia i determinen la nostra vida. Perquè com som, i la gent que ens envolta ve determinat en part per les nostres eleccions.
En alguns avançarien les fitxes per parelles, estaríem parlant de l'amor. La duració del trajecte dependria dels obstacles que es presentaren, si fòren molts o molt grans, es separarien i cadascuna seguiria el seu camí.


Les fitxes, com les persones, són distintes i no hi ha una del mateix color que l'altra. Però totes tenen una cosa en comú: comencen la partida desde l'oca xicoteta, és a dir, des de que són menuts fins a crèixer i convertir-se en la gran oca del final del joc. Això ocorreix mentre que no es caiga a la casella de la mort, en la que , per a eixa fitxa la partida s'acaba, prematurament, perquè encara queden caselles avans del final.