Si la vida fóra un joc

Si la vida fóra un joc, la estratègia d'aquest seria arribar al final, en un tauler de la Oca. Per què de la oca? Doncs per què, en aquest joc, com en la vida, has d'esquivar les caselles roïnes i avançar. De vegades avancem molt ràpidament. Es podria dir que és un pont, o una oca " de oca a oca i tiro porque me toca".
D'altres la casella és mala i et toca retrocedir, són els errors, que et fan anar cap enrere. O perdre el torn, per actuar i observar com són les coses...


I, encara el exemple és millor si considerem que és un joc d'hasar. No saps el que et depararán els daus en la pròxima tirada, per això hi ha que viure el moment, o almenys, intentar-ho.
Jo, personalment, afegiria caselles de preguntes, com en el trivial: les decisions, que prenem cada dia i determinen la nostra vida. Perquè com som, i la gent que ens envolta ve determinat en part per les nostres eleccions.
En alguns avançarien les fitxes per parelles, estaríem parlant de l'amor. La duració del trajecte dependria dels obstacles que es presentaren, si fòren molts o molt grans, es separarien i cadascuna seguiria el seu camí.


Les fitxes, com les persones, són distintes i no hi ha una del mateix color que l'altra. Però totes tenen una cosa en comú: comencen la partida desde l'oca xicoteta, és a dir, des de que són menuts fins a crèixer i convertir-se en la gran oca del final del joc. Això ocorreix mentre que no es caiga a la casella de la mort, en la que , per a eixa fitxa la partida s'acaba, prematurament, perquè encara queden caselles avans del final.